CCI Pirineus Mediterrani

Ompliu el formulari i rebreu la diagnosi en innovació de la vostra empresa al moment.
Aquesta eina web us permetrà avaluar la situació i el grau d'innovació de la vostra empresa.
Només cal que respongueu el següent qüestionari i automàticament rebreu un informe personalitzat que analitzarà la vostra estratègia en àmbits com la gestió, l'organització , la tecnològia, el talent i la digitalització.
Per a cada àmbit trobareu una valoració genèrica i un seguit de propostes de millora.

Dades bàsiques

Nom de l'entrevistat *

Càrrec *

Nom de l'empresa *

NIF *

Activitat de l'empresa *

Tipus d'empresa *

Tipus d'empresa dins de la cadena de valor, a escollir de forma genèrica (multiselecció) entre:

Fabricants/Productors Distribuidors Proveidors de serveis Comercialitzadors Altres

Volum de negoci *

Número de treballadors *

Municipi *

País

Telèfon de contacte *

E-Mail de contacte

Descripció empresa

1. Quin és el grau d'integració de la innovació en l'ADN de l'empresa?

No hi ha una estratègia d'innovació clara. S'exploren oportunitats segons es detecten. Hi ha una preocupació per part de l'equip directiu sobre la gestió de la innovació però s'exploren les oportunitats puntualment. Hi ha una preocupació per part de l'equip directiu sobre la gestió de la innovació. Hi ha uns objectius d'innovació marcats orientats a aconseguir creixement. S'exploren les oportunitats vinculades a resultats a curt termini. Hi ha uns objectius i una estratègia d'innovació, alineats amb l'estratègia global de l'empresa i s'exploren sistemàticament les oportunitats detectades sigui quin sigui el risc tecnològic. Hi ha uns objectius i una estratègia clara d'innovació, un procés definit on es valoren totes les oportunitats amb un pla d'innovació, recursos dedicats i, a més, hi ha un lideratge clar per a dinamitzar tot el procés.

2. Quina és la implicació de l'equip directiu de l'empresa en el procés d'innovació?

No s'impliquen en el procés. L'equip directiu participa en el procés de decisió de les oportunitats que arriben. L'equip directiu s'implica en l'anàlisi d'oportunitats i fa seguiment de resultats. L'equip directiu en fa seguiment de les oportunitats d'innovació, fa seguiment dels resultats i s'implica en aquells projectes que considera claus. L'equip directiu en fa seguiment de les oportunitats d'innovació, fa seguiment dels resultats, s'implica en aquells projectes que considera claus i, a més, hi destina recursos.

3. Qui lidera el procés d'innovació en el si de l'empresa?

No hi ha un lideratge clar Ho assumeix directament l'equip directiu de l'empresa Es lidera íntegrament pel departament on s'ha originat la innovació o departament tècnic que ho gestiona amb recursos interns. Compta amb el suport de la direcció Ho lidera el responsable d'innovació (que depèn directament de direcció general) amb una dedicació a temps parcial de recursos interns de l'empresa Lidera el responsable d'innovació que crea equips específics amb independència i n'avalua els resultats obtinguts

4. Com es generen les idees i els nous conceptes?

Es generen per intuïció sense un anàlisi de necessitats de mercat i clients. S'analitzen tendències de mercat i tecnològiques però no hi ha un mecanisme específic per fomentar la presa de decisions S'analitzen les oportunitats i després passen a avaluació a través del procés d'innovació. S'analitzen les oportunitats que sorgeixen de l'equip intern com a través de col·laboracions externes. Després s'avalua a través del procés d'innovació S'analitzen les oportunitats detectades mitjançant eines de gestió específiques que s'avaluen a través del procés d'innovació sempre que hi hagi una alineació estratègica.

5. Hi ha definit un procés d'innovació?

No hi ha cap procés específic, és gerència qui defineix el procés. Hi ha un procés, es detecten i estudien idees en funció de la viabilitat tècnica, però realment acaba decidint gerència. Hi ha un procés d'innovació intern en el que participa tota l'empresa però normalment s'exclou la col·laboració amb altres entitats. Hi ha un procés d'innovació intern en el que participa tota l'empresa i s'inclou també la possibilitat de col·laboració puntual amb tercers. Hi ha un procés d'innovació oberta desenvolupat que estableix les regles de la innovació tant per a la generació d'idees com per a la seva explotació.

6. S'ha definit una cartera de projectes d'innovació? Com es gestiona?

No hi ha una cartera de projectes d'innovació. Es gestionen només els projectes d'innovació en curs. No existeix un roadmap o priorització de futurs possibles projectes d'innovació Sí que es gestiona una cartera de projectes que es prioritzen en funció de l'estratègia de l'empresa i els resultats a curt termini. Hi ha una gestió estratègica de la cartera d'idees i projectes d'innovació. Es busca sempre l'equilibri entre el risc tecnològic, els costos i els resultats a curt termini. Hi ha una gestió estratègica de la cartera d'idees i projectes d'innovació. Es busca sempre l'equilibri entre el risc tecnològic, els costos i els resultats a curt i llarg termini. L'empresa no prioritza només resultats a curt.

7. Quina tipologia de projectes d'innovació prioritza l'empresa? (Innovació incremental vs disruptiva)

No s'inverteix en projectes d'innovació. Es prioritzen projectes de baix risc i de poc retorn focalitzant especialment millores contínues en producte i procés. Es prioritzen projectes de mig risc però amb un retorn potencialment alt que suposin un canvi substancial en el producte o servei. L'empresa prioritza projectes de mig risc que suposin canvis significatius i innovadors amb un retorn alt per finançar al mateix temps projectes de retorn a mig termini i un risc més alt. Es prioritzen els projectes de caràcter disruptiu i amb un retorn elevat però l'empresa pot assumir riscos més alts en projectes que tecnològicament poden ser estratègics a llarg termini.

8. Com s'avalua els resultats del projectes d'innovació i s'exploten comercialment?

No s'avalua l'impacte de millora dels projectes d'innovació. No hi ha un mètode específic. S'expliquen els resultats a direcció. No hi ha una avaluació específica però s'exposen els resultats en el marc del comitè d'innovació. S'avalua sistemàticament l'impacte comercial dels projectes S'avalua sistemàticament l'impacte comercial, es fa un test de mercat per a validar la seva acceptació i es valora el millor model d'explotació.

9. Quin percentatge dels ingressos totals de l'empresa es destina a projectes d'innovació?

No hi ha un pressupost específic per innovació. S'inverteix menys d'un 2,5% dels ingressos totals de l'empresa S'inverteix entre el 2,5% i el 5% S'inverteix entre un 5 i un 10% S'inverteix més d'un 10%

1. Com es formen els grups i equips d'innovació?

No hi ha cap equip específic. No hi ha cap metodologia específica per a la formació dels equips. Ho gestiona un únic departament generalment l'equip tècnic. No hi ha cap metodologia específica per la formació dels equips però generalment s'implica al personal en funció del projecte a executar. Hi ha un procés per seleccionar a l'equip més capacitat, però, amb una limitació en quant a dedicació. Es formen equips transversals amb dedicació complerta als projectes d'innovació i que depenen del responsable d'innovació de l'empresa.

2. Es publiquen els reptes d'innovació en obert a tots els departaments de l'empresa?

No es comparteixen. Només el departament tècnic participa en la solució dels reptes. Els reptes s'obren internament a tota l'empresa. Els reptes s'obren a tota l'empresa i altres entitats col·laboradores. Els reptes s'obren a través de plataformes de gestió oberta del procés d'innovació.

3. Hi ha un procediment intern per a la gestió del coneixement i s'utilitzen eines específiques?

No es percep la necessitat de compartir el coneixement. Es centra en la persona. Només es comparteix certa informació estratègica i relacionada amb la qualitat de l'empresa. Es posa a l'abast de les persones que ho demanen la informació d'interès, per a que aquestes, de forma proactiva puguin conèixer-la. Es fan activitats puntuals per compartir el coneixement com sessions informatives i directoris amb informació clau, però el grau de participació és baixa. Hi ha una metodologia formal per compartir informació clau i coneixement al voltant de les prioritats d'innovació. Aquesta eina està centralitzada i accessible a tota l'empresa.

4. Participen entitats externes i agents de RDI en el procés d'innovació?

No es col·labora mai amb entitats externes. Es col·labora puntualment com a suport per a projectes tècnics. Es col·labora amb diferents entitats en funció de la tipologia de projecte. Es col·labora obertament amb altres entitats que participen en el procés d'innovació de manera activa. Hi ha una sistemàtica i es potencien acords estratègics i de col·laboració amb altres entitats per impulsar el procés d'innovació.

5. Hi ha algun procés de vigilància tecnològica preestablert?

L'empresa creu que no necessita cap procés de vigilància tecnològica. Es fan certes accions orientades a la vigilància tecnològica però no sistematitzades i de forma esporàdica La identificació de tecnologies es fa monitoritzant la competència a través de la xarxa comercial, anàlisi de catàlegs i presència a fires. Es fa un seguiment sistemàtic dels productes i tecnologies de la competència i de les empreses de referència i també es monitoritzen de forma sistemàtica algunes fonts d'informació. L'empresa ha definit un sistema de vigilància tecnològica sistemàtic que monitoritza diferents fonts d'informació.

6. L'empresa fa ús de les diferents eines per a la protecció de la propietat intel·lectual?

No hi ha una política interna específica per a la protecció dels actius intel·lectuals. Hi ha coneixement sobre els mecanismes de protecció dels actius generats per a l'empresa però s'apliquen de forma puntual. L’empresa coneix els seus actius i els mecanismes de protecció però no hi ha mecanismes específics per a validar-ne la seva protecció. L’empresa coneix els seus actius i els mecanismes de protecció i els posa en pràctica puntualment en situacions molt clares. Hi ha un inventari clar dels actius de l'empresa i una sistemàtica per facilitar la presa de decisions sobre la protecció legal i la defensa dels actius de la companyia.

1. Es coneix el organigrama de l'empresa i els llocs de treball estan definits?

No hi ha un organigrama clar, les tasques i responsabilitats estan molt dividides, tothom fa de tot i es van assignant sobre la marxa. No hi ha un organigrama definit, els treballadors tenen més o menys clar les tasques definides. No hi ha un organigrama, però informalment es sap com funciona la presa de decisions i quines son les tasques de cada treballador. Hi ha un organigrama, encara que desactualitzat, i els treballadors tenen clar de qui depenen i quines son les seves tasques encara que no està definit formalment. Hi ha un organigrama clar, i una assignació i distribució de tasques formalment definida, actualitzada i coneguda per tota l'organització.

2. Es coneixen les competències dels treballadors?

No es realitza cap tipus d'avaluació. Es pregunta de manera informal. S'ha realitzat alguna vegada una avaluació de competències. Hi ha una sistemàtica anual d'avaluació de competències. Hi ha una sistemàtica d'avaluació de competències i es vincula a un pla de desenvolupament personal.

3. Hi ha definit un mecanisme de comunicació interna?

No hi ha mecanismes de comunicació interna definits i no hi ha una bona comunicació en cap nivell. No hi ha mecanismes de comunicació interna definits. Existeix una comunicació informal. Hi ha mecanismes de comunicació interna definits, però l'equip no els utilitza habitualment. Hi ha uns mecanismes de comunicació interna definits que s'utilitzen però no funcionen correctament. Hi ha uns mecanismes de comunicació clars, definits i àgils que funcionen correctament.

4. Com es reconeix la consecució d'objectius per part dels treballadors?

No hi ha una avaluació de la consecució d'objectius. La consecució d'objectius forma part de la seva feina i per tant no hi ha un reconeixement específic. Hi ha incentius per la consecució dels objectius marcats però no s'avalua l'activitat innovadora. Hi ha incentius per la consecució dels objectius marcats, s'avalua la capacitat innovadora del treballador però no es retribueix. Hi ha una retribució vinculada a la consecució d'objectius i a l'activitat innovadora del treballador.

5. Disposen els treballadors d’eines TIC de suport personal?

No es disposa d'eines TIC. Alguns treballadors utilitzen eines de manera individual i segons la seva conveniència. L'empresa posa a disposició dels treballadors eines de suport. Tots els treballadors utilitzen les eines de suport facilitades per l'empresa. Tots els treballadors utilitzen les eines de suport col·laboratives integrades en els sistemes d’informació de l'empresa.

6. Quin és el grau d'autonomia dels treballadors que apart de la seva activitat habitual participen en equips d'innovació?

Baixa. Hi ha una planificació de totes les tasques. Puntualment es deixa llibertat per participar en determinats projectes. Es deixa un percentatge del temps a projectes d'innovació. Els equips d'innovació poden dedicar menys d'un 10% del seu temps a projectes d'innovació vinculats als eixos estratègics. Els equips d'innovació poden dedicar més d'un 10% del seu temps a projectes d'innovació vinculats als eixos estratègics.

7. Hi ha un programa formatiu pels treballadors de l'empresa en noves tecnologies innovadores?

No hi ha cap programa específic Es realitzen formacions puntuals Es realitzen formacions regularment no estructurades en un programa formatiu específic Hi ha un programa formatiu específic que es realitza amb una única entitat col·laboradora Hi ha un programa formatiu anual en col·laboració amb diferents entitats claus en la matèria

8. Quina és la vostra disponibilitat de perfils digitals i gestió TI?

Sense perfils digitals a l’empresa. Tota la funció de TI està subcontractada. L'empresa compta amb un perfil TI per l'operativa i manteniment de les solucions digitals bàsiques utilitzades. Internalització i/o empoderament d’un perfil TI. L’empresa compta amb coneixements d’estratègia digital i de perfil digital per a la implantació, operativa i manteniment de les noves solucions digitals. Coordinació de TI i TO. Es disposa d’una estructura organitzativa que permet una gestió integral en termes de disponibilitat i seguretat de totes les infraestructures i persones (equips mòbils, oficina, planta, màquines instal·lades) ‘connectades’, així com sistemes i solucions implantades. Àrea de TI/TO amb els diferents perfils (analítica de dades, AI, ciberseguretat...) que permeten assegurar la disponibilitat, seguretat, integració, gestió en temps real i optimització de les operacions i del negoci a través de la digitalització.

9. Hi ha una estratègia definida per a la captació de talent?

No hi ha cap estratègia. S'utilitzen les xarxes de contactes per a la captació del talent. S'utilitzen les xarxes de contactes per a la captació del talent i un enfoc propi de posicionament digital de marca. S'utilitzen xarxes de contactes, posicionament propi i col·laboracions amb consultores especialitzades. Es col·labora amb tercers a través de convenis d'innovació per potenciar la captació de talent.

10. Es disposa de convenis de col·laboració amb les principals universitats per detectar talent?

No hi ha cap col·laboració. Es col·labora puntualment. S'ha realitzat algun conveni però no sistemàticament. Es tenen convenis de forma estable amb universitats. Es tenen convenis amb universitats nacionals i internacionals per potenciar la captació de talent de forma estable.

1. Fa l'empresa una planificació de la seva producció?

No té una planificació i l'empresa no coneix la seva capacitat productiva. No té una planificació però coneix la seva capacitat productiva. L'empresa té una planificació productiva basada en registres històrics. L'empresa té una planificació detallada del que ha de produir mensualment. L'empresa té una planificació detallada del que ha de produir mensualment basada en estudis i tendències de mercat, i també té implantats mecanismes de flexibilització de la producció per respondre adequadament a alteracions en la demanda. No Aplica.

2. Quin és el nivell d’automatització dels processos?

Processos parcialment automatitzats sense consideracions de digitalització i totalment aïllats. Certs processos productius estan automatitzats Certs processos productius estan automatitzats i d'altres no però tots s'integren amb una plataforma de gestió de la producció. Tots els processos automatitzats i integrats que es programen autònomament on els operaris intervenen en cas d’incidència Processos automatitzats, digitalitzats i integrats verticalment amb capacitat autònoma per programar-se i resoldre incidències. No Aplica.

3. Utilitza l'empresa les seves instal·lacions de forma eficient?

Es desconeix el nivell d'eficiència de les instal·lacions. L'empresa coneix el nivell òptim d'utilització de les instal·lacions però no en fa un ús eficient. L'empresa no fa un ús eficient de les seves instal·lacions però està en procés d'implementar millores que contribueixin a l'eficiència. L'empresa ha implementat un sistema per l'ús eficient de les seves instal·lacions. L'empresa disposa d'una eina que l'ajuda en l'eficiència dels processos, monitoritzant l'activitat en temps real.

4. Com es gestiona l'aprovisionament de l'empresa?

No hi ha una gestió d'aprovisionament. Hi ha una planificació anual dels aprovisionaments. Hi ha una planificació basada amb la producció i les necessitats reals de l'empesa. Hi ha una planificació basada amb la producció i les necessitats reals de l'empesa i es disposa de convenis amb els proveïdors claus. L'empresa disposa d'un sistema que permet fer una gestió de compres en temps real. No Aplica.

5. Es realitza una gestió eficient dels estocs?

No es realitza una gestió d'estocs. No es realitza una gestió d'estocs però està en procés d'implantar un sistema de gestió eficient. Realitza una gestió d'estocs però no sempre s'aconsegueix l'eficiència desitjada. Es realitza una gestió d'estocs de forma òptima. Es disposa d'una eina digital de gestió d'estocs en temps reals. No Aplica.

6. Quins són els canals de comunicació i nivell d'integració amb els vostres proveïdors?

Relació tradicional via telèfon i correu electrònic per la realització de comandes, però sense seguiment del compliment de dates i/o qualitat dels proveïdors. Seguiment no formalitzat o amb eines específiques que permetin realitzar estadístiques sobre el compliment dels proveïdors i avaluar-los. L’empresa té estandarditzats els protocols i nivells de qualitat de servei (SLA) amb els proveïdors. Es compta amb sistema de monitoreig i control de l’acompliment dels proveïdors. Extranet per a proveïdors amb el seu espai privat on es disposa de recursos per agilitzar gestions i controlar les desviacions en l’entrega de les comandes. Relació automatitzada amb proveïdors. Integració horitzontal dels sistemes per disposar d’informació en temps real i adequar la producció interna (planificació) en tot moment.

7. Disposa l'empresa de sistemes de control de la qualitat?

No es disposa de cap sistema de control de qualitat. No es disposa de cap sistema de control de qualitat però es compta amb indicadors de seguiment. Existeix un sistema de control de qualitat però amb certes mancances. Existeix un sistema de control de qualitat implementat en algun nivell. Existeix un sistema de control de qualitat adaptat a les necessitats de l'empresa i implementat en tots els nivells de l'organització.

8. Té en compte l'empresa conceptes mediambientals en les seves operacions?

Les operacions de l'empresa es desenvolupen de manera tradicional sense tenir en compte conceptes mediambientals. L'empresa mesura de manera aïllada el rendiment energètic d'algun dels seus processos. L'empresa ha realitzat una auditoria energètica de tots els seus processos aplicant alguna de les millores detectades. L'empresa té analitzada la tipologia dels seus residus i els recicla. L'empresa ha realitzat una auditoria energètica de tots els seus processos aplicant les millores detectades i fomentant la utilització de fonts d'energia renovables. L'empresa té un pla per la reducció i el reciclatge de residus. L'empresa té una estratègia centrada en els ODS i en l'economia circular, té els processos auditats i té un pla per la gestió eficient i valorització dels seus residus i subproductes.

9. Com descriuríeu la vostra infraestructura d'eines TI?

Es disposa de sistemes d’informació bàsics i aïllats. No es disposa de servidors per a l’emmagatzematge de dades o no fa còpies de seguretat de les dades bàsiques del negoci. Es disposa d’un ecosistema de sistemes i aplicacions (ERP, CRM, PDM/PLM, maquinària, etc.) però no estan integrats. Totes les eines TIC estan totalment integrades. Arquitectura integrada per la gestió del negoci i la producció. Capacitat perquè la informació de client, negoci, escandalls, documentació tècnica, producció, qualitat i manteniment estigui vinculada entre si, assegurant traçabilitat. L’arquitectura informàtica de l’empresa permet facilitar la integració i el temps real entre tots els sistemes i dispositius TIC existents. L’arquitectura és fàcilment escalable i permet treballar amb grans volums de dades en temps real i amb qualsevol format sense problemes de rendiment ni disponibilitat. L’arquitectura facilita també la implementació de tecnologies d’intel·ligència artificial. L’empresa compta amb una plataforma integrada amb funcionalitats d’intel·ligència artificial, simulació i virtualització aplicades als processos productius.

10. Quina és la vostra estratègia de transformació digital?

L’empresa no disposa d’una estratègia per posar en marxa la transformació digital. S’identifiquen les primeres oportunitats de millora gràcies a la incorporació de la digitalització, però falta concretar planificació i recursos. S'han identificat moltes de les oportunitats de millora i s'està treballant en la seva priorització i assignació de recursos necessaris per posar-les en pràctica. Es disposa d’un full de ruta clar per al procés de digitalització i s’han definit els coneixements, capacitats i recursos necessaris, les prioritats, les responsabilitats, etc., així com un comitè per a la gestió i el seguiment del procés. S’han dut a terme accions de digitalització i s'avança en la transformació digital segons un full de ruta definit seguit per un comitè dedicat a vetllar per l'avanç de la transformació digital.

11. De quin grau de seguretat TI es disposa a l'empresa?

L‘empresa no disposa de cap pla de Ciberseguretat. Es compta amb les mesures bàsiques d’antivirus i Firewall com a mesures de protecció, i polítiques de backup de la informació com a mesures de resiliència. Es compta amb un responsable de seguretat i s’ha establert un Pla de seguretat adaptat a les necessitats de l’empresa, que inclou una política de seguretat pels seus empleats. A part d'existir la figura de responsable de seguretat i polítiques, els empleats són responsables en matèria de protecció i estan sensibilitzats i formats en matèria de ciberseguretat. La seguretat és òptima. Es coneixen els actius, debilitats, riscos i impactes existents. Es realitzen auditories periòdiques i adequació i optimització de la infraestructura: xarxa TI, web, extranets, xarxes socials... Es compta amb el suport d’experts en ciberseguretat.

1. La proposta de valor de l'empresa suposa un avantatge competitiu?

L'empresa no té ben definida la seva proposta de valor. L'empresa té una proposta de valor definida però no sap transmetre-la correctament. L'empresa té una proposta de valor definida, que coneixen els seus consumidors però que no representa un avantatge competitiu. L'empresa té una proposta de valor definida, que coneixen els seus consumidors i que representa un avantatge competitiu, però no és una barrera d'entrada difícil de superar pels competidors. L'empresa té una proposta de valor clara, alineada amb la missió i visió del negoci, entesa pels consumidors, que representa un avantatge competitiu i que suposa una barrera d'entrada difícil de superar pels competidors.

2. L'empresa realitza millores en els seus productes/serveis?

No es realitzen de manera sistemàtica revisions de la cartera de productes/serveis Es revisa la cartera de productes/serveis de manera periòdica però no s'ha dut a terme cap modificació ni s'han llançat nous productes/serveis al mercat. S'han realitzat petites modificacions/millores dels productes/serveis existents, però no se n'han creat de nous. L'empresa ha realitzat modificacions disruptives i/o llançat nous productes/serveis, testats en el mercat i d'acord amb les necessitats dels clients. L'empresa realitza de manera sistemàtica modificacions i/o nous desenvolupaments en la seva cartera de productes/serveis, d'acord a un sistema implantat de vigilància tecnològica del mercat.

3. Com es realitza la captació de clients?

No es realitza una tasca proactiva en la cerca de clients. L'empresa duu a terme de manera improvisada accions puntuals. Existeix una col·laboració amb una empresa de comunicació, però l'empresa no en fa un seguiment ni participa activament en les accions. L'empresa té un pla de comunicació, que estableix unes línies generals, que es duu a terme amb recursos propis i/o externs. L'empresa disposa de un pla de comunicació específic i detallat, alineat amb l'estratègia de l'empresa aprofitant eines digitals en captació de clients.

4. Quins són els canals de comunicació i nivell d'integració amb els vostres clients?

Relació tradicional via telèfon i correu electrònic. Amb un web corporatiu amb informació general. Es disposa de sistemes i eines digitals per la gestió de clients/vendes i de queixes i/o atenció a l’usuari. Hi ha estratègia multicanal però no integrada: presencial, telèfon, correu electrònic, WhatsApp, web i xarxes socials. Estratègia omnicanal. Hi ha integració dels diferents canals existents per una visió 360º del client en temps real. Potenciació de nous canals i models de negoci, com l'existència de botiga en línia i/o extranet per clients amb el seu espai privat. Automatització de comandes. Integració horitzontal dels sistemes d’informació i relació automatitzada amb clients. Automatització del servei de l’atenció a l’usuari a través de tècniques d’intel·ligència artificial, per exemple mitjançant chatbots. Millora de l’experiència de client mitjançant RA/RV, gamificació i tècniques de llenguatge natural.

5. Quin anàlisi es fa de les dades dels clients per augmentar el seu coneixement (ofertes personalitzades, històrics, situació...)?

Actualment no es fa un anàlisi de les dades dels clients. Ús de dades trivials; la informació es té descentralitzada i sense cap sistemàtica per unitats individuals i no s’analitza a fons (fulls, excels...) La informació es digitalitza i centralitza en un CRM de manera manual. No es té integrat amb altres fonts d’informació i es fa analítica puntual. Tota la informació de client està digitalitzada de manera instantània (mòbil, tablets) i integrada amb altres fonts d’informació. Es disposa d’indicadors específics a través d’eines de BI. Es té la cartera de productes i serveis segmentat i posicionat segons tipologies de clients definits i agrupats per necessitats similars. S’analitzen a través de tècniques d’analítica avançada totes les dades associades a clients per segmentar i perfilar els clients i extreure’n patrons i comportaments amb l’objectiu de millorar la proposta de valor de les ofertes.

6. Es realitzen anàlisis de la competència?

Els competidors no estan identificats. Els competidors estan identificats però no s'ha cercat informació Es coneixen els competidors i s'ha fet una recerca bàsica d'informació S'analitzen els competidors i es duen a terme estudis de mercat de manera periòdica. Es fa un seguiment continuat de la competència i les accions que duen a terme.

7. L'empresa té definida una política de preus?

No hi ha una política de preus definida. Els preus estan marcats de manera intuïtiva. Hi ha una política de preus basada en la fixació de preus a partir dels costos. Hi ha una política de preus basada en la fixació de preus a partir dels costos i del mercat. La política de preus té en compte també la relació amb el client, la fixació de descomptes i fidelització La política de preus s'estableix en el pla de Marketing, alineat amb l'estratègia de l'empresa.

8. Quina és la política de distribució de l'empresa?

Es mantenen els canals tradicionals. No s'ha fet cap reflexió envers els canals potencials. Es mantenen els canals tradicionals. S'ha fet una reflexió envers els canals de distribució. L'empresa ha identificat i analitzat els seus canals potencials però manté actius els seus canals de distribució tradicionals. L'empresa ha identificat i analitzat els seus canals potencials i ha accedit als més viables. L'empresa analitza sistemàticament tots els canals de distribució possibles i tria els més adequats per cadascun dels seus productes/serveis.

9. Quina rellevància té la marca per l’empresa?

No hi ha una gestió de marca definida. La marca no té rellevància. Els elements que transmet la marca no es corresponen amb els valors i identitat real de l'empresa. La marca està alineada amb els valors i identitat de l'empresa però no es potencia com a element diferenciador. La marca està consolidada i és reconeguda en el mercat. S'ha dut a terme el registre de marca. La marca és un actiu clau de l'empresa i un avantatge competitiu.

1. Realitza l'empresa un pressupost anual i controla les desviacions?

No es realitzen pressupostos Es realitza un pressupost anual però no se'n fa seguiment Es realitza un pressupost anual i a final d'any es revisa Es realitza un pressupost anual, i pressupostos específics per departaments i es fan controls periòdicament. Es realitza un pressupost anual, i pressupostos específics per departaments, es fan controls mensualment analitzant desviacions i es prenen decisions.

2. L'empresa controla la seva tresoreria?

No hi ha control dels pagaments i cobraments i això genera tensions de tresoreria. No hi ha control dels pagaments i cobraments però l'empresa pot assumir els seus pagaments amb tranquil·litat. Es porta un control de pagaments i cobraments, tot i que la previsió de cobraments és molt més incerta. Es realitza una previsió i es porta un control periòdic dels pagaments i cobraments. L'empresa disposa d'una eina de gestió dels seus cobraments i pagaments que li permet fer un seguiment immediat de l'estat de tresoreria i prendre decisions.

3. Quina és l'estructura d'ingressos de l'empresa?

L'empresa no té desglossada la seva estructura d'ingressos. L'empresa no té desglossada la seva estructura d'ingressos, però informalment coneix els seus clients principals i els seus productes més venuts. L'empresa coneix i analitza l'origen dels seus ingressos, no obstant, el seu grau de dependència és elevat en el cas d'un producte o client. L'empresa coneix i analitza l'origen dels seus ingressos, no obstant, aquests procedeixen de pocs clients o productes. L'empresa coneix i analitza l'origen dels seus ingressos, té categoritzats els seus clients i els seus productes, tenint una cartera diversificada en els dos casos.

4. L'empresa té clara la rendibilitat dels seus productes/serveis?

No es coneix la rendibilitat de l'empresa. Es coneix la rendibilitat en termes generals de l'empresa. Es tenen dades orientatives de la rendibilitat per famílies de productes/serveis, ja que no hi ha un escandall de costos clar. L'empresa coneix els seus marges comercials tot i que no disposa d'una eina de gestió. L'empresa disposa d'una eina per al càlcul de marges bruts reals per cada producte/servei i família.

5. L'empresa disposa d'una estructura financera òptima?

No es coneix l'estructura financera de l'empresa. L'estructura financera té punts crítics, tals com un nivell insuficient de recursos propis, inestabilitat en algunes partides, baixa rotació, baixa capacitat d'endeutament, etc. L'estructura financera presenta certes deficiències, però aquestes són fàcilment esmenables. Es disposa d'una capacitat mitjana d'endeutament. L'estructura financera de l'empresa és correcta. Es disposa d'una bona capacitat d'endeutament. L'estructura financera de l'empresa és òptima. Es duu a terme un control sistemàtic de la mateixa per tal de procurar-ne el bon funcionament. La capacitat d'endeutament és molt elevada.

6. Quines fonts de finançament i ajudes utilitza/coneix l'empresa?

L'empresa utilitza finançament bancari tradicional i no s'ha beneficiat de cap ajut públic. L'empresa utilitza instruments de finançament oficials (ICO, ICF...) i coneix ajudes autonòmiques i locals. L'empresa utilitza altres instruments de finançament vinculats amb la innovació i la tecnologia (CDTI, ENISA...) i coneix les ajudes públiques. L'empresa cerca instruments de finançament aliè no bancari com capital risc, crowfunding, Business angels… i coneix les ajudes públiques. L'empresa cerca instruments de finançament aliè no bancari com capital risc, crowfunding, Business angels... , o està en el mercat alternatiu borsari, o ha sol·licitat alguna ajuda a nivell europeu.

7. Disposa l'empresa d'un quadre de comandament integral?

L'empresa no disposa d'un quadre de comandament integral. L'empresa té identificats certs indicadors en algunes àrees. L'empresa compta amb un conjunt d'indicadors en totes les àrees. L'empresa disposa d'un quadre de comandament integral. L'empresa disposa d'un quadre de comandament integral, mitjançant eines digitals que permeten un seguiment en temps real.

1. Quina importància té la sostenibilitat en l’estratègia de l’empresa?

La sostenibilitat no s'ha considerat o tractat de forma explícita fins ara. Es menciona ocasionalment. Es realitzen a algunes accions, però sense un enfocament estructurat. És una prioritat estratègica amb alguns objectius concrets. Està plenament integrada en l’estratègia de l’empresa.

2. L’empresa disposa d’un pla de sostenibilitat formalitzat amb objectius mesurables?

No hi ha cap pla ni objectius definits. L’empresa no té un pla de sostenibilitat ni ha establert objectius concrets en aquest àmbit. No hi ha intenció immediata de desenvolupar-lo. Hi ha accions puntuals, però sense un pla formal ni objectius clars. Es duen a terme algunes iniciatives de sostenibilitat, però sense una estratègia estructurada. Hi ha un interès en definir objectius en el futur, però encara no s’han establert formalment. S’està treballant en un pla bàsic amb objectius inicials. L’empresa ha començat a estructurar un pla de sostenibilitat amb algunes accions concretes. S’han definit objectius bàsics, però la seva mesura i seguiment encara són limitats. Hi ha un pla detallat amb objectius mesurables i seguiment periòdic. L’empresa té un pla de sostenibilitat clar, amb objectius establerts i indicadors per mesurar-ne els avenços. Es realitzen revisions periòdiques per avaluar-ne el compliment, però encara es poden millorar la integració i l’estratègia global. Els objectius inclouen referències als ODS i s’utilitzen indicadors alineats amb aquests per fer-ne seguiment. El pla està plenament integrat en l’estratègia de l’empresa i impulsa la millora contínua. L’empresa ha consolidat la sostenibilitat com a pilar estratègic i el pla està totalment implementat. Els objectius són ambiciosos i es revisen de forma contínua, amb ajustos estratègics per maximitzar-ne l’impacte. Els resultats es comuniquen a les parts interessades (proveïdors, clients, inversors, etc.) i s’alineen amb estàndards internacionals. Els objectius del pla de sostenibilitat estan alineats amb els ODS i s’integren en la presa de decisions estratègiques. L’empresa fa un seguiment de la seva contribució als ODS i ho comunica de forma pública.

3. L’empresa calcula la seva petjada de carboni o impacte ambiental?

No es calcula. L’empresa no ha realitzat cap càlcul ni estudi sobre la seva petjada de carboni o impacte ambiental. No hi ha plans imminents per avaluar aquest impacte. Hi ha un interès, però encara no s’ha iniciat. L’empresa ha començat a explorar la necessitat de calcular la seva petjada de carboni i impacte ambiental. S’han identificat possibles metodologies o eines, però encara no s’ha implementat cap sistema de mesura. L’empresa ha realitzat una primera avaluació de la petjada de carboni d’alguns processos concrets, sigui a nivell de producte o organització. Només es considera l'abast 1 i 2 (emissions directes i indirectes per consum energètic). No s’avaluen les emissions de la cadena de valor (Scope 3). Es mesura regularment en tota l’empresa. L’empresa fa un càlcul regular de la seva petjada de carboni i impacte ambiental, ja sigui per producte, per processos o per tota l’organització. S’avala de manera estructurada l'abasts 1 i 2. Es comença a integrar alguna anàlisi parcial de l'abast 3, per exemple, emissions de transport o proveïdors. S’aplica una estratègia de reducció contínua basada en dades i incloent l'abast 3. L’empresa calcula la petjada de carboni a nivell global (organització i productes). Es mesura l'abast 1, 2 i 3 de manera estructurada, incloent la cadena de subministrament i l’ús final dels productes. Es defineixen objectius de reducció alineats amb marcs internacionals (p. ex. Science Based Targets). Es publiquen els resultats i es fan accions de millora contínua.

4. Com es comunica i es publica la sostenibilitat dins i fora de l’empresa?

No es comunica ni es publica informació sobre sostenibilitat. No hi ha cap estratègia de comunicació sobre sostenibilitat ni per als treballadors ni per a l’exterior. L’empresa no publica informació sobre les seves iniciatives ambientals o socials. Es fan mencions ocasionals, però sense una estratègia definida. Esment puntual de la sostenibilitat en comunicacions internes o externes, però sense una estructura formal. Alguna referència a iniciatives en documents corporatius o la web, però sense detalls ni seguiment d’impacte. Hi ha comunicació interna estructurada i informació bàsica pública. L’empresa realitza comunicacions internes periòdiques (formacions bàsiques, xerrades o documents interns). Es publica informació de sostenibilitat en informes bàsics o a la web, però sense seguir estàndards internacionals. No hi ha verificació externa del que es comunica. La sostenibilitat es comunica de manera regular i es publica seguint estàndards internacionals. L’empresa integra la comunicació en la seva estratègia interna (formacions periòdiques, accions de sensibilització, protocols de bones pràctiques). La informació es publica seguint estàndards reconeguts com GRI (Global Reporting Initiative). S’avalua la transparència de la informació per evitar pràctiques de greenwashing. La comunicació i publicació de la sostenibilitat estan integrades en l’estratègia corporativa i alineades amb la normativa CSRD i especifica com contribueix als ODS prioritaris del seu sector. La sostenibilitat forma part de la cultura corporativa, amb formació contínua i implicació de tota l’organització. L’empresa publica informes de sostenibilitat detallats, amb verificació externa i alineats amb la CSRD. Es realitza un seguiment rigorós per evitar riscos de greenwashing i garantir la transparència davant inversors, clients i altres parts interessades.

5. Com gestiona l’empresa la diversitat, igualtat i inclusió (DEI)?

No hi ha cap política formal de diversitat, igualtat i inclusió (DEI), ni accions específiques per fomentar-la. Existeixen accions puntuals (ex. sensibilització, suport a grups infrarrepresentats), però sense un pla estructurat ni indicadors de seguiment. L’empresa té una política de DEI definida i es comencen a implementar accions concretes, però amb aplicació parcial i sense un control detallat. La política de DEI és activa, amb objectius mesurables, seguiment periòdic i accions estructurades per fomentar la igualtat d’oportunitats i la inclusió. L’empresa té una estratègia avançada de DEI, amb formació contínua, plans de desenvolupament inclusius, indicadors d’impacte clars i accions proactives per garantir un entorn laboral equitatiu.

6. Com gestiona l’empresa el benestar laboral i les condicions de treball?

No hi ha polítiques actives de benestar laboral ni programes més enllà dels requisits legals bàsics. Es duen a terme accions puntuals (ex. flexibilitat ocasional, activitats de salut), però sense una estratègia clara o un pla formalitzat. L’empresa compta amb programes de salut, seguretat i conciliació laboral, però el seu impacte encara és limitat i el seguiment parcial. Hi ha una estratègia clara de benestar laboral, amb accions com jornada flexible, formació contínua, programes de suport psicològic i mesures de conciliació. L’empresa té una estratègia avançada de benestar laboral, amb indicadors de qualitat del treball, polítiques de treball saludable, beneficis per als empleats i mecanismes actius per garantir un entorn laboral segur i equilibrat.

7. Com es gestiona l’ètica empresarial i la transparència?

No hi ha un codi ètic formalitzat ni mecanismes de supervisió. Es disposa d’un codi ètic bàsic, però no hi ha un seguiment efectiu del seu compliment. L’empresa ha implementat mecanismes de supervisió bàsics, com un canal de denúncies, però amb ús limitat. Existeix un sistema sòlid de compliment normatiu i transparència, amb auditories internes regulars. L’empresa té un sistema avançat d’ètica i transparència, amb auditories externes i alineació amb normatives com la Directiva Europea de Due Diligence.

8. Com gestiona l’empresa els riscos i les mesures d’adaptació al canvi climàtic?

L’empresa no ha identificat els possibles impactes del canvi climàtic (per exemple, manca d'aigua, interrupcions de subministrament de matèria primera…) en la seva activitat ni ha adoptat mesures d’adaptació. Es reconeix la importància del canvi climàtic i s’han detectar possibles riscos, però sense una estratègia clara d’adaptació. L’empresa ha identificat els riscos climàtics més rellevants i ha començat a implementar mesures bàsiques d’adaptació, però encara sense un pla consolidat. Hi ha una estratègia definida d’adaptació climàtica amb accions concretes per reduir la vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic (ex. gestió de recursos hídrics, infraestructura resilient, diversificació de proveïdors, assegurances climàtiques). L’empresa ha integrat l’adaptació climàtica en la seva estratègia global, amb accions avançades per mitigar riscos i aprofitar oportunitats relacionades amb el canvi climàtic. A més, treballa amb proveïdors i grups d’interès per maximitzar la seva resiliència climàtica.

9. Com té en compte l’empresa la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes en la seva activitat?

No es considera la biodiversitat ni l’impacte de l’empresa en els ecosistemes. S’han fet accions puntuals, com reducció d’impactes locals o col·laboracions amb entitats ambientals, però sense una estratègia global. L’empresa ha identificat els seus principals impactes sobre la biodiversitat i ha començat a aplicar mesures per reduir-los, com la gestió responsable de recursos naturals. Existeix una estratègia estructurada per protegir la biodiversitat, amb accions concretes com la restauració d’hàbitats, plans de compensació d’impactes ambientals o col·laboració amb iniciatives de conservació. L’empresa ha integrat la protecció de la biodiversitat en la seva estratègia corporativa, aplicant el principi de “No Net Loss” o “Net Positive Impact”, utilitzant materials regeneratius, fomentant pràctiques d’economia regenerativa i treballant activament en la restauració d’ecosistemes.

10. L'empresa treballa amb proveïdors i col·laboradors que comparteixen els seus valors de sostenibilitat?

No es té en compte criteris ambientals en la selecció de proveïdors. L'empresa considera la sostenibilitat en alguns casos, però no és un requisit fonamental. Es prioritzen proveïdors de proximitat o amb bones pràctiques ambientals, però amb marge de millora en la selecció. Treballa activament amb proveïdors compromesos amb la sostenibilitat i prioritza aquells que representen una menor petjada dins de la cadena de valor. L’empresa només treballa amb proveïdors certificats sota estàndards reconeguts (ex. ISO 14001, EMAS, FSC, Fair Trade, B Corp) i realitza auditories per garantir el compliment de criteris ambientals, socials i ètics. Es prioritzen proveïdors que tenen plans de reducció d’emissions (Scope 1, 2 i 3), polítiques d’economia circular i processos que minimitzen l’impacte en la biodiversitat.

1. Com gestiona l’empresa el consum de recursos naturals i matèries primeres?

No es fa cap gestió específica del consum de recursos naturals i matèries primeres. Es realitzen accions puntuals per reduir el consum, però sense una estratègia definida. L’empresa ha identificat els principals recursos que utilitza i ha començat a implementar accions per optimitzar-ne l’ús. Hi ha una estratègia clara per reduir el consum de recursos i matèries primeres, amb indicadors de seguiment. L’empresa ha adoptat un model de negoci basat en l’optimització i reducció de recursos, implementant pràctiques d’economia circular i aprofitant al màxim els materials.

2. Com gestiona l’empresa el consum d'energia i la transició energètica?

No hi ha una estratègia energètica definida. L’empresa depèn totalment de fonts d’energia convencionals (fòssils o no renovables) i no s’han implementat mesures d’eficiència energètica. No es realitza cap seguiment del consum energètic. S’han pres algunes mesures bàsiques per millorar l’eficiència, però sense una estratègia clara. Es realitzen accions puntuals com la substitució d’il·luminació convencional per LED o la instal·lació de sensors de presència per reduir el consum d’energia, però encara no s’han incorporat fonts renovables de manera significativa ni s'ha optat per la compra d'energia verda. L’empresa ha començat a integrar fonts d’energia renovables o ha implementat la compra d'energia verda, ha adoptat mesures d’eficiència en diversos processos, i es realitza un seguiment del consum. L'empresa utilitza fonts renovables en un percentatge significatiu del seu consum (>25% autoproducció) i compra energia verda certificada. 'S’han implementat accions per a la millora de la eficiència energètica, com la millora de sistemes de climatització i aïllament tèrmic per reduir el consum energètic o la incoporació de sistemes de gestió energètica, i hi ha una estratègia energètica estructurada amb objectius clars de reducció del consum i transició a renovables. L’empresa ha aconseguit una gestió energètica avançada basada en la neutralitat de carboni i l’autosuficiència amb renovables (>50%). S’utilitzen sistemes d’autogeneració d’energia 100% renovable i s'incoporen bateries o es comparteix energia en comunitat amb altres usuaris. Es disposa de mecanismes de monitorització del consum i es disposa d'una estratègia clara de gestió i optimització de l'energia.

3. Com es gestiona el consum d’aigua?

L’empresa no ha avaluat el seu ús de l’aigua ni ha implementat accions per reduir-ne el consum o millorar la seva eficiència. L’empresa ha identificat la importància de la gestió de l’aigua i ha adoptat algunes accions bàsiques, com fomentar bones pràctiques entre els empleats, però sense estratègies definides per reduir-ne el consum. L’empresa ha implementat tecnologies per reduir el consum i millorar l’eficiència hídrica. S’han aplicat mesures com aixetes de baix flux, sensors de consum d’aigua o optimització de processos industrials per reduir el malbaratament, però encara hi ha marge de millora. Existeix una estratègia clara de gestió de l’aigua, amb sistemes de control i optimització del consum. L’empresa ha establert objectius de reducció d’aigua, utilitza sistemes de recollida i reutilització d’aigua de pluja i monitoritza el consum en temps real per identificar punts de millora. L’empresa ha integrat sistemes avançats de reutilització i regeneració de l’aigua, i estratègies d'optimització minimitzant-ne el consum al màxim. S’apliquen solucions innovadores com el tractament i reutilització d’aigües grises en els processos productius.

4. Com fomenta l’empresa l’ús de materials reciclats i la reutilització en els seus productes, processos o serveis?

No es prioritza l’ús de materials reciclats ni la reutilització. No es considera la incorporació de materials reciclats en els productes ni es fomenta la reutilització en cap àmbit. L’empresa ha experimentat amb materials reciclats o iniciatives de reutilització en alguns projectes pilot, però no s’han implementat a escala industrial o comercial. L’empresa ha establert mecanismes per incrementar l’ús de materials reciclats i fomentar la reutilització. Alguns productes o processos incorporen materials reciclats i existeixen accions per reutilitzar components, però encara amb un abast limitat. L’empresa ha establert objectius per maximitzar l’ús de materials reciclats i la reutilització en els seus processos, reduint la dependència de recursos verges, i més del 40% dels materials utilitzats son reutilitzats i/o reciclats. L’empresa ha integrat de manera estructural l’ús de materials reciclats i la reutilització com a estàndard en la seva cadena de producció i més del 70% dels materials emprats son reutilitzats i/o reciclats. Per exemple, en el cas de la indústria agroalimentaria, es valoritzen els residus o subproductes per la generació pròpia d'energia, fertilitzants o nous ingredients per als propis processos, seguin un model de bioeconomia.

5. Com integra l’empresa la circularitat en el disseny i ús dels seus productes?

El producte és consumible, d’un sol ús o té una vida útil curta. No es considera la seva reutilització ni reciclabilitat. El producte té una vida útil relativament llarga, però sense estratègies clares per fomentar-ne la reutilització o reciclabilitat. La durabilitat es té en compte en el disseny i la fabricació, facilitant informació sobre reparació i reciclabilitat. L’empresa ofereix alguns punts de recollida o reciclatge. El producte està dissenyat per tenir una llarga vida útil i facilitar la seva reutilització o reparació. L’empresa ofereix sistemes de logística inversa per recuperar components i fomenta la reparació activa mitjançant serveis propis o socis oficials. L’empresa ha desenvolupat un model totalment circular: els productes es dissenyen per a la màxima durabilitat, reparabilitat i reusabilitat, amb processos d’upcycling i remanufactura. Es disposa d’una estratègia avançada de logística inversa per recuperar, reparar i reintegrar els productes o components No Aplica.

6. Com gestiona l’empresa l’ús eficient dels materials en els productes i el packaging?

No es prioritza la reducció ni optimització de materials. Els productes i el packaging es dissenyen sense considerar la minimització de materials, i es fan servir recursos convencionals sense criteris de sostenibilitat. S’han introduït millores parcials en materials i packaging. Algunes línies de productes incorporen materials més sostenibles, com packaging reciclable o l’ús de materials lleugers per reduir la quantitat total de matèria primera. S’han implementat estratègies d’ecodisseny per reduir la quantitat de material emprat en els productes i s’ha substituït el packaging convencional per opcions biodegradables o reutilitzables en tots els productes. Es fomenta la reutilització del packaging (per exemple, sistemes de retorn i reutilització) i els productes es dissenyen per minimitzar el material redundant, millorant la seva reciclabilitat i durabilitat. Gràcies a estratègies avançades d’ecodisseny i nous models de comercialització, s’ha eliminat el packaging innecessari i s’han reduït al màxim els materials emprats en els productes sense comprometre’n la funcionalitat. No Aplica.

7. Quines estratègies aplica l’empresa per reduir la generació de residus?

No hi ha una estratègia específica per a la reducció de residus. Es fan accions puntuals per minimitzar els residus, però sense un enfocament global. L’empresa ha establert mesures concretes per reduir residus en alguns processos, però encara amb marge de millora. Existeix una estratègia formal per minimitzar residus a tota la cadena de valor, amb mecanismes de seguiment. L’empresa implementa estratègies avançades de residu zero i reutilització, basades en principis d’economia circular o bioeconomia circular.

8. Com es gestiona el reciclatge dins l’empresa?

No es realitzen pràctiques de reciclatge més enllà dels requisits legals. S’han implementat accions de reciclatge bàsiques, però amb poca eficàcia i sense seguiment. L’empresa té un sistema de reciclatge actiu per a la major part dels materials, però sense una optimització total. Es recicla de manera eficient, amb indicadors clars i millores constants en la gestió de residus. L’empresa aplica sistemes avançats de reciclatge, assegurant la màxima reutilització de materials.

9. Quin és el model de negoci de l’empresa en relació amb la sostenibilitat i l’economia circular?

Tots els productes es venen de forma convencional, sense models circulars o alternatius. No es fomenta la reutilització ni l’intercanvi. L’empresa està explorant models de negoci alternatius (lloguer, pagament per ús, compartició, recanvis circulars), però encara es troba en fase pilot. Almenys un producte s’ofereix amb un model de negoci circular (lloguer, pagament per ús, productes reciclats o remanufacturats, intercanvi d’usuaris, etc.) amb èxit. Diversos productes incorporen models de negoci circulars, i l’empresa compta amb estratègies per allargar la vida útil dels seus productes (ex. serveis de reparació, recanvis fàcilment accessibles, mercats de segona mà, etc.). L’empresa ha transformat el seu model de negoci per prioritzar l’ús sobre la propietat: la majoria dels productes s’ofereixen en esquemes de lloguer, pagament per ús o compartició. També es fomenta la recuperació i reutilització de productes o components a través d’un sistema consolidat de remanufactura i reciclatge avançat. No Aplica.

10. L’empresa aposta per la simbiosi industrial o col·laboracions per maximitzar l’aprofitament de recursos i la bioeconomia?

No s’han establert col·laboracions ni accions de simbiosi industrial. Es fan accions puntuals amb altres empreses, però sense una estratègia estructurada. L’empresa ha començat a establir acords per compartir recursos i residus amb altres organitzacions. Es treballa activament en projectes de simbiosi industrial per millorar l’aprofitament de materials i altres recursos. L’empresa lidera iniciatives de simbiosi industrial i col·laboració sectorial, maximitzant la reutilització de recursos. No Aplica.

SEGÜENT

OBTENIR RESULTATS

Estratègia i Cultura innovadora

Gestió del coneixement i de l'ecosistema

Organització, rrhh i talent

Operacions

Vendes i màrqueting

Control i gestió

Estratègia de sostenibilitat

EC i gestió dels recursos